El passat 8 d’octubre, en el marc de la visita de Felip V a Barcelona, després que diverses persones cremessin fotos del rei (activitat legal) a la plaça Camoapa, sense que hi hagués cap incident, dos Mossos d’esquadra vestits de paisà van intentar identificar un jove que hi havia participat. Es va fer en la penombra, en un lloc apartat, quan ja gairebé tothom havia marxat perquè l’acte havia finalitzat.
Sort que diverses persones ho van veure de lluny i s’hi van atansar, suavitzant-se així la situació. Què hauria passat si ningú ho hagués vist? Parlem de la repressió de l’Estat envers l’independentisme, però caldria remarcar que cada cop que hi ha alguna mobilització al carrer relacionada amb l’independentisme combatiu, el nostre govern envia els Mossos d’esquadra i, aquests, sovint actuen de forma similar a com ho va fer la Guàrdia Civil o la Policia Nacional espanyola el 1r d’Octubre i posteriorment.
Recordem la famosa frase del president Torra en què instava els CDR a “apleteu!” i, posteriorment, el govern enviava, i segueix enviant, els Mossos a atonyinar activistes. També cal recordar que la Generalitat s’ha personat com a acusació particular en una trentena de casos contra activistes independentistes, fins i tot demanant penes de presó.
Un exemple paradigmàtic és el d’ “Els 9 de lledoners”, que es van manifestar per la llibertat dels presos polítics quan aquests eren traslladats a Madrid per a l’inici del judici i van acabar imputats perquè la pròpia Generalitat els va denunciar, demanant penes de presó. La Generalitat, per exemple, també va demanar quatre anys de presó per al jove detingut durant la manifestació contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol, sí, aquells senyors que es van passejar pels carrers de Barcelona mofant-se dels ciutadans a qui havia estomacat mesos abans.
I per embolicar la troca, fa uns dies es va fer públic que, recentment els Mossos d’esquadra han condecorat a 400 agents per la gestió dels aldarulls post-sentència del primer d’octubre, vaja, com va fer l’Estat amb els agents que deien “que nos dejen actuar”. De vegades ens fem una pregunta: Tenim l’enemic a casa?