Més enllà de la crisi sanitària, social i climàtica, amb la pandèmia ens hem adonat de la necessitat de retrobar-nos amb l’espai públic, de sortir al carrer, de parlar amb el veïnat, de conèixer el nostre poble, les nostres botigues… en definitiva de fer poble. Una reflexió en plena tardor, tot just en uns moments en els que el govern municipal hauria d’haver estat preparant les Festes de Tardor. Per cert, unes festes sorgides del veïnat, entre altres coses per evitar el silenci dels carrers buits que començava a albirar la ciutat dormitori.
Si ho mirem des d’una perspectiva històrica, aquelles primeres festes van ser una flor d’estiu, com moltes altres iniciatives impulsades en uns moments on s’alenava aire fresc. Com diu Lluís Llach en una de les seves cançons “és així com m’agrada a mi/i no sabria dir res més”.
Amb l’anomenada transició qualificada de modèlica pels partits del sistema, es posa fil a l’agulla, allò que diuen “endreçar el poble”. Es tractava (i es tracta) de voler ser més, més competitius i sobretot fer-ho tot molt més bonic, mentre molts joves abandonaven el poble. Tot d’una, es va passar de la mobilització liderada pels partits del “No al polígon de Sant Joan Despí” a la construcció ferotge d’habitatges. Com també diu en Llach “El meu país es tant petit/que des d’alt d’un campanar/ es pot veure el campanar veí” Sort que el veïnat va aturar la urbanització de la Vall de Sant Just, si no hagués estat així, avui no tindríem ni un pam de terra al municipi.
Tot i així, la Vall ha esdevingut un parc temàtic (ho volem fer tot tan bonic i de disseny) amb la pèrdua del parc agrari, i en conseqüència el bosc avança (un autèntic detonant pels incendis forestals).
A tot això, cal tenir en compte, també, la pressió humana i urbanística que pateix el seu entorn. Amb la pandèmia també ens hem adonat de la necessitat de recuperar parc agrari perdut. Aquest cop impulsat per cooperatives per abastir les necessitats del veïnat i no dependre de l’exterior. Ha hagut de venir una pandèmia per posar en valor allò que ja teníem com a poble.
Ara bé, caldrà aprofitar la nova alenada d’aire fresc que s’albira