Moció dels grups municipals de Junts per Catalunya-Alcaldia Republicana i CUP-AMUNT de rebuig de l’anomenada Llei Mordassa Digital.
La proposta és aprovada per majoria simple amb vuit vots favorables de les regidores i els regidors presents dels grups polítics de JUNTSxCAT-AR, ERC i la CUP-AMUNT, quatre abstencions de les regidores i regidors de PSC, una abstenció del regidor de MOVEM SANT JUST-ECG i una abstenció del regidors de C’s.
Exposa la Sra. Laia Flotats, portaveu del grup municipal JUNTSxCAT-AR i el Sr. Carles Garcia, portaveu del grup municipal CUP-AMUNT,
“El 31 d’octubre, amb l’inici de la campanya electoral del 10N, el govern en funcions de
Pedro Sánchez, amb uns nivells deslleialtat institucional que no havíem vist fins ara, va
aprovar el Reial decret llei 14/2019, que modifica la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions, pel qual s’adopten mesures urgents per “raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions”. Aquest decret va ésser aprovat el proppassat dimecres 27 de novembre per la diputació permanent del Congrés, amb els vots favorables de PSOE, PP, C’s i l’abstenció dels Comuns.
Amb el Reial Decret Llei, l’executiu defuig el legislador, escapa del control parlamentari i del debat que implicaria l’aprovació d’un text com aquest a la cambra baixa. Atès que la Constitució Espanyola, en el seu article 86, paràgraf primer, diu literalment que “En cas d’una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el Dret electoral general”, és evident que l’executiu pretén aplicar mesures que afecten a drets constitucionals.
Amb la nova redacció, l’ús de termes abstractes com ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional com supòsits habilitadors, es crea un marc d’inseguretat jurídica inadmissible. A diferència de quan es declara l’estat d’excepció, que està regulat a la Constitució i que per a la seva aplicació és necessari tramitar-ho a través del Congrés, amb el concepte d’ordre públic no hi ha ni definició i la seva defensa tampoc té especificat cap tipus de protocol. Per tant, queda en mans de la subjectivitat de l’executiu decidir quan és necessari prendre aquestes mesures. El Decret dona potestat a l’executiu per a:
• Intervenir Internet i les comunicacions dels ciutadans sense ordre judicial i sense necessitat de declarar l’estat d’excepció.
• Intervenir el mòbil o poden cessar qualsevol activitat a Internet, sense autorització judicial per motius d’ordre públic.
• Limitar de forma directa drets fonamentals com el de llibertat d’expressió, el secret de les comunicacions o el de llibertat d’informació.
• Evitar i prohibir la innovació tecnològica, ja que prohibeix a les administracions públiques innovar en determinades tecnologies. El decret va també, en contra de l’apoderament digital de la ciutadania i de la capacitat d’innovació del Govern de Catalunya, i acabarà duent a espanya a la decadència analògica. D’altra banda, quan s’analitza el contingut del nou Reial Decret-Llei 14/2019 des de la perspectiva del dret europeu comunitari també constatem aquesta normativa entrar en conflicte amb el projecte europeu.
Per tant, xoca plenament amb l’esperit de la infraestructura europea de serveis Blockchain (EBSI), una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i el European Blockchain Partnership (EBP) per proporcionar serveis públics transfronterers a tota la UE mitjançant la tecnologia blockchain. La qual es materialitzarà l’any 2020 com una xarxa de nodes distribuïts a tot Europa (la blockchain), aprofitant un nombre creixent d’aplicacions centrades en casos d’ús específics com son la de notarització, diplomes, identitat digital sobirana i compartició confiable de dades en el mercat digital únic.
El Projecte Digital del Govern Català està dins dels marcs legals que marca la Unió Europea, i totes les lleis que ens regeixen. El sector de les tecnologies de la informació i
de la comunicació ha crescut un 29% els darrers tres anys a Catalunya i dona feina a un 3,9% de la població. Un total de 15.757 empreses formen a Catalunya un dels sectors més dinàmics de la seva economia; amb més de 106.000 treballadors, una demanda creixent de professionals (un 40% el darrer any a Barcelona) i una facturació que frega els 17.000 milions d’euros.
El concepte de república digital és un projecte per a fer d’aquest país un país avançat digitalment, i que apoderi els seus ciutadans en aquestes eines digitals, i situï Catalunya a l’avantguarda d’aquesta nova revolució digital. Aquests projectes són bons pel país, són bons per l’economia i són bons per a aprofundir en una nova forma de governar en democràcia. El Decret-llei és un decret regressiu des d’una perspectiva de dret, i regressiu des d’una perspectiva de progrés social i econòmic per a Catalunya. Amb el decret digital Pedro Sánchez aplica una censura per evitar que Catalunya avanci en l’àmbit digital, lideri i innovi.
Aquests darrers anys Espanya s’ha fet coneguda internacionalment per la repressió policial i judicial, i ara també per liderar a Europa la repressió digital i posar-se al nivell
de Turquia, Iran, l’Aràbia Saudita o Xina. A Europa no hi ha cap legislació similar amb
aquest extrems. D’acord amb tot això exposat, demanem que el Ple de l’Ajuntament aprovi els següents acords:
Primer.- Instar als grups parlamentaris en el Congreso a la presentació d’una proposició de llei que derogui el Reial Decret llei 14/2019.
Segon.- Instar a la Generalitat a demanar informes dels serveis jurídics de la Generalitat
i del Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la possible inconstitucionalitat del Reial Decret.
Tercer.- Instar la Generalitat a engegar un front comú de les comunitats autònomes per tal d’aconseguir una estratègia d’oposició conjunta i coordinada.
Quart.- Instar a la comissió europea i concretament al Director General de DG Directorate General of Communication, Networks, Content and Technology) de la Comissió Europea Roberto Viola, per que requereixi d’ofici a l’Estat Espanyol l’adequació del RD14/2019 a la normativa Europea.
Cinquè.- Informar la Generalitat, el Congreso dels Diputats, el Govern d’Espanya i la Comissió Europea del contingut d’aquesta moció.”
Intervencions:
El senyor Francisco Ferrer, lamenta ser coneixedor de la moció el dia abans perquè haguessin pogut comentar temes i pot ser s’haguessin posat d’acord en alguns punts.
El senyor Just Fosalva, exposa que un dels reptes més rellevants i fonamentals que es té com a societat és donar resposta de forma garantista a les legislacions en l’àmbit de l’estructuració democràtica de l’ecosistema digital. L’aplicació de normes que tenen mesures de caràcter excepcionals sense una justificació real concreta no és el millor instrument de regulació d’aquest espai digital. Les mesures més preocupants d’aquest decret de reforma, són les que modifiquen la llei general de telecomunicacions que permet el govern de l’Estat espanyol a l’assumir la gestió directa i intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats suposits excepcionals, que poden afectar a l’ordre i seguretat públic i la seguretat nacional. Entenen que totes les retallades de llibertats que s’apliquen a internet poden ser traduïdes en retallades de llibertats també als carrers. El real decret afronta aspectes que podien atemptar contra drets i llibertats bàsiques. Aquesta llei que haurà de ser modificada en el transcurs d’una nova legislatura, volen que sigui netament progressista i compromesa amb les llibertats, i que deixi enrere les temptacions centralitzadores i de vulneració de drets que impregnen aquest decret. En cap cas, les intervencions que es derivin d’aquesta llei podran suposar una restricció de drets fonamentals i de llibertats públiques reconegudes en l’ordenament jurídic. Des del seu espai polític treballaran per tal de formar la proposta de llei en el sentit que ja ha expressat anteriorment.
La senyora Montse Molinero vol recordar que aquesta llei es va aprovar just abans d’una campanya electoral. Expressa que és fruït la voluntat repressora que té aquest Estat en contra de moviments, com els moviments independentistes, com el tsunami. Finalitza dient que és un decret que va en contra de l’apoderament digital i de la ciutadania, que
comportarà una decadència analògica.
La senyora Gina Pol aclareix que el PSOE ja s’ha compromès a clarificar i millorar aquest decret digital en un futur projecte de llei, i és un repte digital que s’ha d’enfrontar amb el màxim consens possible per això en el marc d’un nou govern, aquest contingut s’ha de tornar a posar a sobre de la taula i a tornar a ser negociat.
La senyora Laia Flotats posa de manifest que aquest reial decret es va aprovar en plena
campanya electoral, que es fa només pensant en el cas de Catalunya, i en el cas que no fos cas que ens escapéssim del control del sistema de l’Estat per la via del món digital. S’hauria de canviar i modificar des del punt d’inici, creuen que es complicat i més tenint
en compte que el que succeeix és que hi ha una voluntat per part del govern d’Espanya i
àmbit nacional de tirar enrere en el que és l’evolució de les autonomies.
El senyor Francisco Ferrer, la llei mordaza és una llei que acota les autonomies i que
blinda la llibertat, però Catalunya ha de donar la confiança.
Votació: Efectuada la votació, la proposta és aprovada per majoria simple amb vuit vots favorables de les regidores i els regidors presents dels grups polítics de JUNTSxCAT-AR, ERC i la CUP-AMUNT, quatre abstencions de les regidores i regidors de PSC, una abstenció del regidor de MOVEM SANT JUST-ECG i una abstenció del regidors de C’s.
Ple Municipal Exp.: ALC 2019 99
Sant Just Desvern, 19 desembre de 2019