Articles del butlletí

La millor “Sala Gran” possible

La convocatòria d’un ple extraordinari fa pensar que hi ha temes que requereixen atenció per part  del consistori de manera urgent. I així ha estat el passat mes de juny.   Un dels punts: l’aprovació definitiva del projecte d’obres de millora de la Sala Gran de l’Ateneu. És un projecte que ve de lluny (2016) i la seva inclusió en el ple extraordinari proposava la seva aprovació.

Coneixedors de la il·lusió de tot Sant Just en el projecte i la rellevància en el món cultural local, hem posat esforços en revisar i analitzar la reforma. Vam presentar al·legacions alertant de les mancances detectades. L’absència d’un estudi acústic previ fa que no es pugui garantir la màxima qualitat del so intern per a cadascun dels actes que s’hi han de celebrar. La nova sala -tot i no tenir encara el seu pla d’usos– neix amb la voluntat de recollir molts i diversos actes de diferent naturalesa i tots han de tenir l’acústica adaptada a cada tipus d’esdeveniment per gaudir de la millor qualitat possible.

Les al·legacions van ser desestimades. Tot i això, vam dur al ple un vot particular demanant la inclusió d’aquest estudi al projecte de manera que s’inclogués a l’aprovació definitiva. Sembla raonable i del tot lògic tractant-se d’un auditori. La majoria del consistori va votar en contra: s’ha negat argumentant que tenen pressa, que l’estudi es pot fer més endavant i sense tenir en consideració que l’emissió de l’informe que demanem no implica l’endarreriment de les obres.

Semblaria que, un altre cop, es precipita la votació, al·legant una dubtosa urgència crítica i posant pressió als grups municipals per tal que votin favorablement per no perjudicar els projectes, tot i recordant que han estat aprovats pel ple, sense fer referència als vots en contra o abstencions. En aquest, com en altres expedients als que hem presentat al·legacions (nova deixalleria, ordenança de residus i PMUS) considerem que és la responsabilitat d’aquest grup municipals de manifestar les mancances perquè els recursos econòmics i els equipaments són de tots, perquè precipitar una decisió pot provocar reparacions futures i perquè seria bo que el govern escolti les veus de l’oposició.