Participar no és només votar cada 4 anys. Aquesta afirmació es recull en la majoria de Reglaments de Participació de què s’han dotat els ajuntaments a l’hora de regir nous espais de participació amb l’objectiu de donar més protagonisme al veïnat en la construcció col·lectiva del poble i en les decisions que l’afecten. No hi ha cap dubte que la filosofia d’aquests reglaments és engrescadora si es vol vertebrar realment una Democràcia de veritat i avançar cap a una cohesió social i un sentiment de pertinença a una comunitat.
Ara bé, a la pràctica, en aquests espais, la participació esdevé una paraula retòrica, mancada de valor. Per la senzilla raó que les propostes que es generen no són vinculants i no obliguen a res a l’equip de govern. Això sí, es pot opinar, preguntar i queixar-se si s’escau, com faríem i fem en el Ple Municipal o a les xarxes socials. Els veïns i les veïnes no només volen que se les escolti, volen decidir i esdevenir protagonistes en la presa de decisions, més enllà de dipositar un vot cada 4 anys.
Cal tenir en compte, que, durant el mandat, sorgeixen moltes qüestions que un govern municipal no tenia previstes i, fins i tot, amb la implementació del programa electoral. Situacions que poden afectar una part important del veïnat i que no se solucionen exercint el poder que els atorga les urnes, ni tampoc amb un col·lectiu d’experts. Només hi ha una alternativa possible, generar espais per donar veu i poder de decisió al poble, així com també fer consultes populars o impulsar pressupostos oberts i participatius, com ja es fa en diversos municipis.
Fer-ho, seria engrescador i el veïnat se sumaria a participar activament. Ara bé, som conscients que per implementar-ho, cal canviar les lleis i es poden canviar si hi ha voluntat política. Si no ho fan, ho farà el veïnat, que en definitiva és qui té el poder per portar-ho a terme en una Democràcia.