El passat ple municipal va coincidir amb una concentració de joves de classe treballadora de Sant Just sota el lema: “Les joves ens quedem”. Quan les persones participants van voler entrar al ple municipal per expressar les seves reivindicacions, la Policia Local els va barrar el pas utilitzant l’excusa de “la COVID” *i vulnerant els seus drets, actuació molt allunyada de la “policia de proximitat” que ens volen vendre.
Finalment, sota la intimidació policial, van reivindicar les seves demandes. El PSC va afirmar que l’únic mecanisme per augmentar els habitatges de lloguer social era “créixer”. Per contra, contrastant amb la realitat, Sant Just té un dels preus mitjans de lloguer més cars de Catalunya, i un 35% més alt que els municipis del seu voltant. Observem com la mitjana de pisos de més de 121 m2 és del 28,3%, mentre que a Catalunya és d’un 15%.
També, veiem com el creixement del poble no respon en cap cas a un creixement vegetatiu de la població. Aquests indicadors mostren que aquests creixements han accentuat un model de poble elitista, pensat per a les classes altes i senyal d’un procés de gentrificació on els treballadors no tenim cabuda. Més enllà de les explicacions superficials sobre oferta i demanda que fan els partits de polítics “professionals” procapitalistes, nosaltres tenim clar que ens trobem davant d’una pugna d’interessos: Entre el lucre de rendistes i constructores i el dret a l’habitatge i a un urbanisme que posi al centre els interessos del poble treballador. Dit això, és de mínims apostar per una regulació dels preus de lloguer com defensa el moviment per l’habitatge, a la qual s’oposen el PSOE i les seves filials.
També reivindiquem l’expropiació dels 623 pisos que es troben en mans dels grans tenidors al nostre poble. El model “creixentista” de Sant Just suposa que l’emancipació sigui una quimera gairebé impossible per al jovent, on trobar un pis que ens puguem permetre és com jugar a la tómbola, i per referència literal n’ és mostra el sorteig de pisos de l’IMPSOL. Aquest model no només expulsa persones, també és una amenaça per al medi ambient.
El creixement sota les lleis del mercat, no planificat i en desequilibri, provoca que el govern impulsi construccions d’equipaments o serveis fent mossegades a l’entorn natural o al mig de la riera com és la nova deixalleria. L’excusa clàssica és que no es troben en àrees protegides pel PEPNat, nosaltres no compartim aquesta visió legalista dogmàtica de la preservació del medi ambient.
Un lema més adient per a aquest govern seria: naturalment constructora.